FOTOGRAFIA

La fotografia és un sistema de selecció visual. En el fons, tot consisteix en emmarcar una porció del con visual mentre s'està en el lloc apropiat. Com els escacs o l'escriptura, consisteix en escollir entre vàries possibilitats determinades, però en el cas de la fotografia el número de possibilitats no és finit sinó infinit.

                                                                                                           HENRI CARTIER-BRESSON




Podem dir que la fotografia és una manera de seleccionar la realitat. Quan mirem a través d'una càmera tenim un visió determinada de la realitat, la seleccionem, i li donem importància. Allò què captem ens donarà informació sobre temps, llocs... hi ha una sèrie d'elements que determinen la manera que tenim a l'hora de mostrar la fotografia:

  • L'enquadrament. Delimitar en un marc del que volem expressar, posar límits a una realitat. Té un format determinat (horitzontal, inclinat o vertical) que dependrà de les connotacions que vol transmetre. Per exemple: l'horitzontal sol representar serenitat, el vertical força, fermesa... i l'inclinat dinamisme, desequilibri... Tota la informació que ens aporta la imatge seria el que representaria el que anomenem el camp (el que mostra l'enquadrament), i tot allò que no hi surti a la imatge, però que intuïm, anomenarem fora de camp o espai en off. El fora de camp sempre dona referències i informació del què veiem i sempre té una visió suggestiva que permet al fotògraf poder manipular la informació.
    També determina com estaran ordenats els elements, això s'anomena composició. Quan parlem de composició, parlem també de línies predominants, predominància de línies corbes o rectes. També podem referir-nos cap a on es dirigeixen les línies predominants, és a dir, el punt de fuga de la imatge, que ens indicaria també la seva perspectiva.
  • Plans. Distància amb què mirem o enfoquem la imatge.
        • Pla detall: mostra un objecte o part d'aquest per cridar l'atenció sobre una informació molt detallada sobre un espai molt concret d'un.
        • Primeríssim primer pla:
        • El primer pla mostra ens presenta el rostre sencer i com a molt podem veure una mica de coll i/o d'esquena. És un pla molt expressiu i és molt utilitzat en debats, en les intervencions cinematogràfiques.
        • Pla mig: mostra la silueta a partir de la cintura.
        • Pla americà o tres quarts: és un pla que se situa per sobre dels genolls (s'anomena així per les pel·lícules de western.
        • Pla sencer: mostra el cos de cap a peus, que ocupa la imatge sencera.
        • Pla de conjunt: sol englobar un grup de persones dins d'un espai i ens presenta la relació entre ells i l'entorn.
        • Pla general: ens situa un personatge en un espai ampli, en un paisatge que pren importància respecte la resta d'elements
        • El gran pla general, en canvi, ens mostra un espai molt ampli en el què no podem distingir siluetes.
  • Punt de vista. Lloc i angle des d'on es pren la fotografia.
  • Composició

La imatge que seleccionem amb la fotografia és bidimensional, per tant té una posició i vista concreta.

COMPOSICIÓ:

No existeix cap regla rígida de com s'han de situar els elements en el espai, però segons com estiguin col·locats en l'enquadrament,  podem parlar de composició clàssica on l'element principal estarà en el centre de la imatge (ja que la tendència que té l'ull humà sempre es dirigeix al centre de un marc).

Després parlarem de la llei de terços on la imatge es divideix en nou parts igual utilitzant dues línies imaginaries paral·leles i dues línies horitzontals que siguin equidistants entre elles. El que diu aquesta regla és que es recomana utilitzar els punts d'intersecció d'aquestes línies per  distribuir els elements en les escenes.
Quan nosaltres realitzem una imatge és important tenir una referència. Quan aquesta referència es situa a la dreta o a la esquerra. És on se situa el pes de la imatge.

Normalment les imatges han d'estar compensades i han de tenir unes línies dominants , quan hi ha un cert desequilibri es produeix el pes visual o la falta d'aire (espai en la imatge, que normalment, s'encara cap on mira la figura principal).

El punt de vista o angulació és la variació del punt de vista que ens aporta prespectivas diferents d'un mateix element.

Parlem d'angle frontal qual l'element que captem està de cara.

Parlem de tres quarts quan presenta l'element principal una mica de costat a la càmera.

A l'angle lateral l'element central està totalment de costat.

Parlem d'angle contrapicat quan la perspectiva se situa de baix cap a dalt. Aquest tipus d'angle ajuda a ressaltar  la grandesa d'una cosa o donar importància a un grup de persones.

A l'angle picat el punt de vista de la càmera estaria a dalt del tot , i seria totalment al contrari, la persona que mira la imatge és superior.

Parlem de plà cenital quan parlem d'un picat absolut, la càmera està totalment perpendicular a l'objecte que fotografia.

Al contrari l'angle o plà Nadir, situa la perspectiva de manera contrapicada absolutament.

L'Angle Aberrant és un angle que varia l'eix de la càmera, l'eix passa de ser de 180º  a ser de 90º o del que es consideri.

L'Angle a Ran on la presa de la imatge es fa a ran de terra.

Enfoc: 

És el que ens permet captar les imatges nitidament, és a dir que la llum i les gradacions de tó quedin definides. La càmera fotogràfica mitjançant uns paràmetres regula la nitidesa del que estem veient.
L'ull humà regula sempre l'enfocament però, a la càmera,és sel·lecitu podem escollir sel·leccionem i què no i es pot regular la nitidesa que ens dona una imatge, podem fer l'acció d'enfocar o des-enfocar mitjançant les òptiques.

El transfocus consisteix en el canvi d'enfocament de varis objectes que es troben en el mateix plà.
En la profunditat de càmera la imatge està tot enfocada o només un terme de la imatge.

La il·luminació: 

La intensitat en que incideix la llum afecta al significat de la imatge. Quan volem marcar textures és molt important la llum.

·La llum del mig dia és molt dura, intensa, perpendicular i marca les ombres.
·La llum del matí difumina les imatges.
·La llum de la tarda vé lateral i crea unes imatges tènues i resalta les textures dels objectes.

Per tant quan fem fotografía ens hem de fixar molt en la meteorología ja que variará la llum.


També podem incidir amb llum artificial al nostre gust.

·En la llum artificial hi ha la llum directa o dura que marca molt les ombres.
·La llum plana la conseguir fent difusions de la llum amb aparells o filtres per a que les hombres quedin més suaus.

DIA DE FOTOGRFIA

CÀMERES REFLEX:

 Sensor: capta la llum i projecta l'objecte. Com més gran és eñ sensor, millor és la qualitat.
 Objectiu: conjunt de lents que permet captar la imatge. Classes d'objectiu.
  • De focal fixa. Donen un angle de visió fixa (no es pot fer zoom) i tenen una major lluminositat i definició.
  • De zoom. Permeten, a partir d'una anella, variar l'enquadrament sense necessitat de moure'ns. Perd lluminositat i qualitat respecte el de focal fixa, però guanya zoom. Segons l'angle que abarca els dividim en:
  • Ull de peix (180º-110ºº)-com més a prop, més deforma la imatge.
  • Gran angular (110º-60º)
  • Estàndar (60º-25º)
  • Tele curt (25º-15º)
  • Teleobjectiu (15º-10º)
  • Súper teleobjectiu (10º-2º)-utilitzat a natura i esport.

Paràmetres de la càmera


Obturador (velocitat): Controla el temps en què entra la llum fins que fem la foto (velocitat ràpida=poca llum/velocitat lenta=molta); amb una velocitat molt lenta necessitaríem un trípode perquè no surti moguda.

ISO (sensibilitat): Controla com és de sensible la càmera respete la llum. Com més alta sigui la ISO, més "soroll" tindrà la fotografia, per tant, hem d'intentar treballar amb el mínim d'ISO possible.

Diafragma: segons la seva obertura entrarà més o menys llum (més tancat=menys llum i viceversa). A més, condiciona l'enfocaments, és a dir, amb un diafragma tancat hi ha més profunditat de camp que quan està tancat. La profunditat de camp tambés està condicionada per l'angle (com més alt menys profunditat) i per la distància focal (a menys distància, menys profunditat).


Un perfecte equilibri entre els tres paràmetres crea una exposició correcta.

Indicadors de llum
Fotòmetre: Indica la quantitat de llum correcta abans de fer la fotografia.
Histograma: Ens indica la llum de la fotografia i si està subexposada (amb poca llum), sobreexposada (més llum de la necessària) o amb una exposició correcta, després d'haver fet la fotografia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada