Una producció audiovisual ha de constar principalment d'una idea la qual s'ha de desenvolupar a través de tres fases:
- La preproducció: Es basa en planificar el que farem i buscar les localitzacions. S'ha de fer un càsting per saber qui intervendrà en la producció i s'ha de mirar quina infrastructura tècinica i artistica s'utilitzara.
-La producció: És la fase de rodatje, és a dir, la posada en escena del que estem preparant. Es segueixen les pautes marcades en la planificació. Un cop tinguem tot el material que necessitem gravat, passarem a la tercera fase.
-La postproducció: S'editen totes les imatges i enregistraments que s'han fet durant el rodatge.
Aquesta postproducció té tres fases que són: la selecció de les imatges que volem possar, el montatge i la sonorització d'aquestes imatges per a poder donar un producte acabat i poder-lo distribuir i ensenyar.
LA PREPRODUCCIÓ
En la preproducció, el primer pas que haurem de seguir és escriure la idea a través d'un escrit curt i breu que s'en diu psinòpsi que a de contextualitzar l'espai, l'época i els personatges protragonistes d'aquesta producció.
En la preproducció la idea es materialitza en aquesta psinòpsi.
Sintetizta els fets fonamentals de la producció d'una manera breu.
Un cop s'ha fet la psinòpsi passem a fer el guió literari on s'ha de redactar tot el que passara en aquesta producció i transformar la idea que tenim en imatge i só.
Aquest guió determina l'estètica del projecte que s'està preparant. En conclusió, el guió literari és el tractament audiovisual de l'argument, pensar com es veurà un text literari.
El guió literari s'estructura en secuències numerades en un ordre temporal, és a dir, desde el principi fins al final, tot seguit. Una secuència és una unitat d'estructura narrativa complerta, és a dir, comença una acció i fins que aquesta mateixa no acaba, tampoc ho fa la secuència.
Les indicancions de la secuència seran: l'acció (que passarà), l'espai (si es interior o exterio, on passarà) i el moment del dia on passa (matí,dia,vespre).
Quan llegim el guió literari ens hem de poder imaginar la pelicula feta.
Un cop tenim el guió literari hem de fer el guió tècnic que és la transcripció escrita de les imatges i sons tal com les veurem.
En el guió tècnic cada frequència es desglosarà en una sequència de plans, la localització, la posició de la càmera, la descripció de l'acció i la banda sonora. Aquest guió serà l'eina de l'equip tècnic i artístic. Aquest guió el realitza el realitzador tècnic.
Un cop tenim fet el guió tècnic, s'ha de fer el guió gràfic (storyboard) on es representa gràficament la història/guió que s'ha de filmar de manera que el productor pugi treballar en l'ordre que cregui convenient.
Es tracta de dibuixos en forma de vinyeta de les sequències i dels plans.
Aquest guió pot anar sol o al costat del guió tècnic.
És molt útil per a la preproducció per qué dóna les idees de com vol que siguin les coses el director.
Aquest guió il·lustrat s'utilitza molt en produccions curtes com ( anuncis, videoclips, curtmetratges..)
El guió ilustrat son vinyetes on es dibuixen els plans i sequències que estem describint en el guió tècnic i és molt útil en la pre-producció. Tot i que sembla un cómic no ho és, les caracteristiques que ha de tenir són les seguents:
Les vinyetes han de tenir totes la mateixa dimensió i dintre d'aquestes vinyetes només hi pot a haver exclussivament dibuixos, ja que altres informacions que es vulguin donar han d'estar sempre fora de la vinyeta (textos). Els únics simbols que poden tenir els storyboards són flexes que representen el moviment de càmera que es farà. Aquestes vinyetes sempre han d'estar numerades.
Es tracta de la planificació del guió tècnic plasmada en imatges.
Un cop fet el guió literari i el tècnic s'ha de planificar la feina i és on comença la part de producció.
LA PRODUCCIÓ
És la part on es graba i s'enregistra la producció que estem fent. Per a fer aquesta producció haurem de fer un document ordenat per sequències de llocs que s'asembla molt al guió tècinic que s'en diu ordre de treball i, aquest document, el qual està fet per el productor, serveix per a guiar a tot l'equip.
En aquest document apareixeran les necessitats tècniques i artistiques del personal que treballa en aquella producció.
Tindrà en compte l'espai, els decorats, les localitzacions i la caracterització.
Tot aixó s'agrupa en funció de les necessitats que es tenen.
Un cop tenim fet l'enregistrament de treball passem a la post-producció que és el tercer pas, ja hem grabat totes les sequències i ara ho hem d'ordenar i posar-ho com estaba al guió tècnic. És la part d'edició del material que hem enregistrat.
POST-PRODUCCIÓ:
En aquesta part d'edició es selecciona el material que donem per bó (les preses vàlides, els enregistraments que es fan amb una càmera desde que es comença a grabar fins que es para) . S'ha de vigilar que no hi hagi errors de producció com espai, vestuari, maquillatje s'en diu (errors de raccord).
Per altre banda es fa el que s'en diu etalonatge que es tracta d'igualar la llum i la temperatura del color entre els diferents plans.
Un cop fet aixó s'aconsegueix el Master que es el producte original acabat del qual s'en farán còpies per a distribuir.
MUNTATGE AUDIOVISUAL:
Al principi del cinema no hi havia muntatge llavors s'anava gravant el que passava i aixó formava la pelicula. La importancia del cinema apreix quan es comença a fragmentar el discurs narratiu, al principi es gravaba amb una camèra fixa com si fos teatre desde el principi fins al final. Hem de tenir en compte per aconseguir una continuitat visual el moviment de la càmera, el nivell de la mirada d'aquesta càmera (angulació). També la direcció i el tipus de plà (enquadrament), la llum (iluminació) i la situació dels objectes en l'espai on gravem.
A aixó se li diu RACCORD (mantenir la continuitat visual) de tot el que hem dit.
El muntatge ha de complir diferents coses: ha d'estructurar bé la narració i a d'ordenar les imatges i els sons amb diferents tipus de muntatges.
El plà és l'unitat básica narrativa, la sequència és una unitat de relat la qual ha de tenir plantejament, desenvolupament i conclusió, es pot desenvolupar en un o en diferents escenaris.
L'escena és la part dels discurs visual que es dona en un escenari i no té sentit dramàtic complert perquè sinó passaria a ser una sequència. La presa és el plà d'enregistrament desde que s'engeja la camèra fins que s'apaga.
Amb la càmera cinematogràfica hem de tenir en compte l'enquadrament, la composició, l'angulació, l'enfoc i la iluminació. A més hem de tenir en compte els moviments de càmera.
Un dels més habituals és la panoràmica que és un moviment de rotació de la càmera mantenint la distància focal constant (la càmera no és desplaça sinó que rota sobre el seu eix), pot ser vertical o horitzontal. Segons la intenció d'aquesta panoràmica serà de relació de seguiment o descriptiva.
El travelling és el moviment de traslació de la camèra la qual es desplaça amb uns rails a terra o amb una grua. Pot ser frontal respecte a algun objecte o persona, lateral ( de seguiment), circular, vertical, horitzontal...
El moviment lliure el qual normalment és té amb la càmera en mà o amb el que anomenem Steady-Cam que dòna estabilitat a la càmera i fa que no vibri.
El zoom, on la càmera no es desplaça sinó que la lent canvia de distància focal.
Com ja hem dit el muntatge és el procés d'ordenar el material fílmic i donar forma narrativa a la sequència.
Les fases del muntatge són seleccionar les preses, decidir la longitud d'aquella presa que determinara el ritme i la durada dels plans i per últim ordenar i enganxar el material que hem seleccionat i també convinar la imatge amb la banda sonora.
VARIETAT DE MUNTATGES:
Antigament en el cinema el muntatge era analogic, hi havia una cinta físcia (carret) la qual s'havia de revel·lar per tant el visionat no era instantani, s'havia d'esperar i per a fer el muntatge s'havia de tallar la cinta i anar muntan't-la en una taula que es diu moviòla.
Actualment es fa un muntatge digital que permet guardar tots els originals i visualitzarlos instantaniament i refer el muntatge sense cap problema ( antigament quan tallaves una sèrie de material no el podies recuperar).
Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada. Nosaltres volem explicar una historia de manera continua, la narració, la seva intenció es que sigui de manera continua, en un mateix temps i lloc tota la estona. S'en diu muntatge continu.
Un altre tipus es el muntatge discontinu el que inclou elipsis de temps. El temps real esta marcat per diferents elipsis, salts temporals que s'han de fer comprensibles narrativament.
Dintre del discontinu hi ha el muntatge paralel que són escenes que passen en moments i en llocs diferents.
Per altre banda, el muntatge altern, les accions que es produeixen tenen lloc en el mateix moment pero en llocs diferents i al final convergeixen.
Un altre tipus de muntatge és el plà seqüència es manté tota una seqüència o tota una pel·lícula, no hi ha muntatge, tal qual es graba, tal qual es passa. Per tant ha d'estar tot molt ben estudiat. Normalment es fa servir l'estedy-cam o una grua que va seguint tot el procés.
El muntatge ideològic o intel·lectual (dial·lèctic) consisteix en donar o en fer veure una metàfora visual. Vol suggerir o remarcar una idea, expossant el fet que està passant, comparant-lo amb un altre fet per crear una metàfora del que esta passant.
ERRORS DE MUNTATGE:
Falta de continuitat (racord) : Error de continuitat
Salt d'eix (crossing line): És l'inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'expectador.
TRANSICIONS EN EL MUNTATGE:
Son efectes visuals que s'utilitzen per unir o separar seqüències.
Les mes habituals són la fosa negra o la fosa a blanc. També hi ha la fosa encadenada (es fon una imatge amb un altre i les encadena).
MUNTATGE AUDIOVISUAL:
Al principi del cinema no hi havia muntatge llavors s'anava gravant el que passava i aixó formava la pelicula. La importancia del cinema apreix quan es comença a fragmentar el discurs narratiu, al principi es gravaba amb una camèra fixa com si fos teatre desde el principi fins al final. Hem de tenir en compte per aconseguir una continuitat visual el moviment de la càmera, el nivell de la mirada d'aquesta càmera (angulació). També la direcció i el tipus de plà (enquadrament), la llum (iluminació) i la situació dels objectes en l'espai on gravem.
A aixó se li diu RACCORD (mantenir la continuitat visual) de tot el que hem dit.
El muntatge ha de complir diferents coses: ha d'estructurar bé la narració i a d'ordenar les imatges i els sons amb diferents tipus de muntatges.
El plà és l'unitat básica narrativa, la sequència és una unitat de relat la qual ha de tenir plantejament, desenvolupament i conclusió, es pot desenvolupar en un o en diferents escenaris.
L'escena és la part dels discurs visual que es dona en un escenari i no té sentit dramàtic complert perquè sinó passaria a ser una sequència. La presa és el plà d'enregistrament desde que s'engeja la camèra fins que s'apaga.
Amb la càmera cinematogràfica hem de tenir en compte l'enquadrament, la composició, l'angulació, l'enfoc i la iluminació. A més hem de tenir en compte els moviments de càmera.
Un dels més habituals és la panoràmica que és un moviment de rotació de la càmera mantenint la distància focal constant (la càmera no és desplaça sinó que rota sobre el seu eix), pot ser vertical o horitzontal. Segons la intenció d'aquesta panoràmica serà de relació de seguiment o descriptiva.
El travelling és el moviment de traslació de la camèra la qual es desplaça amb uns rails a terra o amb una grua. Pot ser frontal respecte a algun objecte o persona, lateral ( de seguiment), circular, vertical, horitzontal...
El moviment lliure el qual normalment és té amb la càmera en mà o amb el que anomenem Steady-Cam que dòna estabilitat a la càmera i fa que no vibri.
El zoom, on la càmera no es desplaça sinó que la lent canvia de distància focal.
Com ja hem dit el muntatge és el procés d'ordenar el material fílmic i donar forma narrativa a la sequència.
Les fases del muntatge són seleccionar les preses, decidir la longitud d'aquella presa que determinara el ritme i la durada dels plans i per últim ordenar i enganxar el material que hem seleccionat i també convinar la imatge amb la banda sonora.
VARIETAT DE MUNTATGES:
Antigament en el cinema el muntatge era analogic, hi havia una cinta físcia (carret) la qual s'havia de revel·lar per tant el visionat no era instantani, s'havia d'esperar i per a fer el muntatge s'havia de tallar la cinta i anar muntan't-la en una taula que es diu moviòla.
Actualment es fa un muntatge digital que permet guardar tots els originals i visualitzarlos instantaniament i refer el muntatge sense cap problema ( antigament quan tallaves una sèrie de material no el podies recuperar).
Els tipus de muntatge responen a una intenció narrativa determinada. Nosaltres volem explicar una historia de manera continua, la narració, la seva intenció es que sigui de manera continua, en un mateix temps i lloc tota la estona. S'en diu muntatge continu.
Un altre tipus es el muntatge discontinu el que inclou elipsis de temps. El temps real esta marcat per diferents elipsis, salts temporals que s'han de fer comprensibles narrativament.
Dintre del discontinu hi ha el muntatge paralel que són escenes que passen en moments i en llocs diferents.
Per altre banda, el muntatge altern, les accions que es produeixen tenen lloc en el mateix moment pero en llocs diferents i al final convergeixen.
Un altre tipus de muntatge és el plà seqüència es manté tota una seqüència o tota una pel·lícula, no hi ha muntatge, tal qual es graba, tal qual es passa. Per tant ha d'estar tot molt ben estudiat. Normalment es fa servir l'estedy-cam o una grua que va seguint tot el procés.
El muntatge ideològic o intel·lectual (dial·lèctic) consisteix en donar o en fer veure una metàfora visual. Vol suggerir o remarcar una idea, expossant el fet que està passant, comparant-lo amb un altre fet per crear una metàfora del que esta passant.
ERRORS DE MUNTATGE:
Falta de continuitat (racord) : Error de continuitat
Salt d'eix (crossing line): És l'inversió sobtada o injustificada de l'angle de visionat que té l'expectador.
TRANSICIONS EN EL MUNTATGE:
Son efectes visuals que s'utilitzen per unir o separar seqüències.
Les mes habituals són la fosa negra o la fosa a blanc. També hi ha la fosa encadenada (es fon una imatge amb un altre i les encadena).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada