LA IMATGE

La imatge mostra la nostra relació amb el mon exterior i ens ajuda a comunicar-nos.

Es caracteritza perquè te molts significats possibles.

Pot ser una imitació de la realitat o una referencia real d’un objecte que després transformem, pot ser una imatge virtual generada per ordinador o pot ser una imatge mental que tenim d’una sensació.

La imatge respon a una realitat ,correspon a una realitat i aquesta realitat correspon a un imaginari de la cultura en la que ens trobem. Totes les cultures tenen la seva imatge i el seu imaginari.

La imatge també te a veure amb la llum amb la que la veiem, aquesta dona volum i color. Gràcies a aquesta llum podem percebre les imatges.

L’art i el disseny, en definitiva, no deixen de ser una producció d’imatges que pretén informar, ensenyar, fer recordar, emocionar i dintre de la cultura audiovisual s’estudien dos tipus d’imatges: tecnològiques i digitals.

Nosaltres som consumidors d’imatges, i aquestes imatges ens arriben ràpidament per mitjà de les xarxes i dels mitjans de comunicació. Aquestes imatges tenen un efecte en nosaltres i transformen  el món en el que vivim. 

A partir de la realitat que tenim transformem i creem un món diferent, per tant hi ha una interacció constant entre el món real i el món virtual que creen les imatges noves.

Les imatges condicionen la nostra percepció de la realitat, per tant son un mitjà i una eina que ens hauria de permetre pensar i reflexionar sobre el món que ens envolta.

La cultura audiovisual que estudiarem nosaltres té  a veure amb els mitjans de comunicació per definició, amb la societat  i amb la política.

Aquest es un exemple molt extrem de la importància de la imatge:

Des del principi de la humanitat hi ha una tendència de plasmar la nostra realitat per deixar un record.

L’home té una necessitat de deixar petjada.

Al s. XV apareix la impremta que permet la difusió més fàcilment de les imatges, amb el que comença la imatge relacionada amb la informació.

Al s. XIX apareix cap a finals de segle, el cinema. Més endavant comença a tenir més importància artísticament l’abstracció que no pas plasmar el moment directament.

A l’actualitat, existeix el fotoperiodisme i la fotoil·lustració. Les imatges són actualment, indispensables en l’àmbit informatiu.

Les imatges donen veracitat i credibilitat als fets narrats, mai no son objectives, ja que tenen limitacions comunicatives.

Per exemple, els diaris són informatius, però juguen amb les imatges que utilitzen per informar a les persones per cridar la atenció del lector , impactar i mostrar la informació segons el seu punt de vista.

Les imatges guanyen la partida al text.

Les imatges lligades al fotoperiodisme: Son imatges que capten un fragment de la realitat per acompanyar una informació que pot ser una notícia.

Són imatges espontànies i que no han petit cap manipulació.

Un fragment de la realitat per acompanyar una informació

La fotoil·lustració: Va lligada a una revista i serveix per il·lustrar una informació didàctica. Son les fotografies típiques de la publicitat, de la premsa del cor...

Són imatges preparades i que han patit manipulació.

 LES IMATGES MANIPULADES

Diem que hi ha una crisi dels models de representació, ja que les imatges que veiem dia a dia estan manipulades i la seva realitat esta modificada i perd credibilitat. Actualment hi ha un control dels mitjans de comunicació per part del poder econòmic i polític.

La globalització, el que a fet, es monopolitzar també tot el que ens arriba dels mitjans de la informació. Hi ha una sèrie de mitjans de comunicació (o agències) que monopolitza: com, quan,el què i com hem de veure les coses. La fotografia periodística el que fa és seleccionar i enquadrar part de la realitat. Amb això que fa determina la visió d'un fet.

Per tant, aquesta manipulació la podem fer amb programes de retoc informàtic o reencuadrant i seleccionant la imatge en el moment de la fotografia o després. Aquesta manipulació el que fa es beneficiar a alguns i perjudicar a altres. Per part dels mitjans informatius, és fa deliberadament e intencionadament.
 Els procediments fotogràfics que fan servir per manipular serien el retoc digital, el reencuadrament
( agafar una porció d'una fotografia) i el fotomontatge. 

Aquestes imatges retocades provenen de d'una biblioteca d'imatges plena d'arxius de fotografia on hi ha prototips. És fan servir molt en els informatius.
Hi ha un altre fenòmen que s'en diu hibridació de gènere, que serveix per donar realitat o impactar amb una imatge real junt amb un altre que no és real. 

EL LLENGUATGE VISUAL:

Les imatges sempre fan referència a un model real, per tant podem dir que la relació entre la imatge i la realitat que creem entre ambdues és mecànica i automàtica (associem imatges a elements reals).

El més important que hem d'aprendre en aquesta assignatura es a descodificar una imatge amb un vocabulari adequat i comentar-la.

Les imatges les podem analitzar des de un punt de vista denotatiu i des de un de connotatiu:

Connotació: Podem dir que les imatges les interpretem i associem des de el nostre propi coneixement i les nostres emocions o experiències. És un tema molt personal, depèn de qui la miri la veurà d'una manera o d'un altre , per tant crea la seva pròpia visió i opinió de les imatges.

Denotació: Podem dir que les imatges són descrites de la mateixa manera per tothom. En aquesta funció hem d'aprendre a mirar i a descriure amb un vocabulari apropiat .

En la denotacó entran temas de
 composició, color, perspectiva.. Tot una serie de termes que anirem fent poc a poc.

Imatges icòniques: Es refereix a les imatges que tenen una semblança molt gran amb la realitat que representen.

Imatges abstractes: Es refereix a les imatges que s'allunyen d'una realitat concreta. Les imatges poden contenir graus segons la seva abstracció.

La sencillesa o la complexitat dependrà de l'estructura de la imatge, de la quantitat d'elements que contingui i de com es relacionin entre ells.

Quan hi ha més de quatre elements en una imatge no ens permet tenir una visió clara d'aquesta amb un simple cop d'ull (quan hi ha més de quatre elements :colors,formes,textures..) i considerarem que aquesta imatge és complexa.

Una imatge simple, serà una imatge en la qual es pugi captar a simple vista allò que es veu.

Monosèmia en les imatges: Una imatge que tingui una unica interpretació serà monosèmica.

Polisèmia en les imatges: Una imatge que tingui diferents interpretacions serà polisèmica.

Són diferents interpretacions i neix de les connotacions subjectives que té una imatge. S'utilitza molt en la publicitat.

Els estereotips: La masificació de les imatges produeix constants repeticions d'imatges que encaixen en un tipus concret. Són imatges que ja no criden l'atenció ja que estan molt vistes.

La originalitat: Imatges que sorprenen ja que no són repetitives, són innovadores. Per exemple en què es representa i com és fa.

 

                                                                           

ELS RECURSOS EXPRESSIUS DE LES IMATGES:

Els recursos expressius de les imatges s’anomenen igual que els recursos literaris i son:

• La metàfora: substituir allò que es vol mostrar per alguna cosa que guardi relació amb allò que volem mostrar, una imatge que es substitueixi per un altre imatge.

• La comparació: són dos elements visuals per establir semblances o diferències de un mateix producte.
  
• Hipèrbole: en publicitat s’utilitza molt exagerar una imatge per destacar.  

• Personificació: Donar a un objecte o un animal una qualitat humana, humanitzar alguna cosa que no es humana.
  

Funcions de les imatges

Quines funcions tenen les imatges:

• Informativa o referencial: El fotoperiodisme te la funció de informal i la referencial es la que fa referencia per exemple a un text.

• Funció emotiva o expressiva: tindrà a veure amb l'aspecte connotatiu de la imatge que expressa y connota una sèrie de coses per mitjà del que veiem.

• Poètica o estètiques: aquest tipus d'imatges el que volen es impactar a l'espectador a nivell visual utilitzant diferents recursos expressius. Normalment són imatges que tenen a veure amb l'art.
  

• Sujestiva o exhortativa:  imatge que intenta convèncer a l’espectador per a que faci alguna cosa.
   
  
  
  
  
  CODIS COMUNICATIUS:

• Codi espaial: Una imatge que no contextualitza l'espai, pot fer que la imatge ens enganyi. Per tant es molt important delimitar l'espai, el tipus de plànol i l'enquadrament de la imatge.

• Codi gestual: Per fer l'anàlisi d'una imatge és molt important obersvar l'actitud i la gesticulació de les figures que veiem. Aquest codi es veu molt en els còmics per exagerar les expressions dels personatges.

• Codi escenogràfic: S'ha de tenir en compte a l'hora de crear una imatge ja que l'escenari  ha de concordar amb el context de la imatge que volem representar. Sinó hi ha un error de codificació.

• Codi lumínic:  La possibilitat de jugar amb els efectes de llum i la seva intensitat. Si és llum natural o artificial, els temps d'exposició..

• Codi cromàtic: La influència que té el color en com veu la imatge el receptor. El color sempre provoca reaccions inconscients en el receptor. Quan parlem de color hi ha tres paràmetres que hem de tenir en compte a l'hora de parlar d'un color: el  to que, es el  matís d'un color, és el color en si mateix (blau,vermell..) després hi ha la brillantor que és la intensitat o energia d'un color. I la saturació que es la dissolució d'un color cap al blanc.  Els colors blau, groc i vermell son els colors primaris en paper i els colors primaris que s'utilitzen en els mitjans de comunicació son:

Els colors pigment son els colors dels llapís dels pintor. CMYK (cian, magenta,              yellow i black).Tots els mitjans de comunicació que ens arriben a nosaltres utilitzen aquests colors:

Els colors llum son RGB (red, green i blue).

Tots els mitjans de comunicació que ens arriben a nosaltres.