CINEMA

ELS MOVIMENTS CINEMATOGRÀFICS:


En els 100 anys de cine paralelament hi havia les avantguardes artístiques del segle XX. Aquestes avantguardes proposen una renovació de la tradició estètica tant a nivell formal com a nivell conceptual. L'art a principis del segle XX té una lluita entre la tradició i la innovació.
Tots els moviments d'avantguardes són rupturistes i evolucionen fins a consolidar-se. Aquests moviments s'adapten al llenguatge cinematogràfic. L'art i el cine s'influencïen mutuament.
Quan parlem de moviment cinematogràfic establim una diferència entre els que són derivats d'una avantguarda estètica o artística (expressionisme i el subrealisme) i hi ha uns altres moviments que venen per una renovació generacional dintre del món del cinema, una nova manera de concebre el món del cinema.

El primer moviment és l'expressionisme alemany, s'origina a principis del segle XX i té una tendència antinaturalista i s'identifica amb l'art expressionista almeny en el que els precendents són Munch i Goya.
Els colors són violents, les formes es distorsionen per donar a entendre l'estat d'ànim de l'artista. Es mostra la part subjectiva del que l'artista veu.
En aquest moment Alemanya pateix una crisi i llavors no és una motivació per als pintors.

Parlant del cinema, durant el final de la guerra mundial, el cinema que arriba és dels Estats Units, llavors Alemanya al 1917 decideix crear una productora estatal de cine per impulsar un cinema propi amb una finalitat bàsicament propagandistica que seria per potenciar la cultura alemanya i que serveixi com a educació nacional per a tots els ciutadans almanys.
Aquesta productora només dura un any per el tema de la crisi econòmica i la inflació d'alemanya, no es pot mantenir per part de l'Estat, i el 1918 passa a mans privades i tindrá una finalitat comerical que serà la d'entretenir.

Aquest cinema s'oposa al naturalisme i al realisme objectiu ( les coses s'ensenyen d'una manera particular, no com són) posarán enfasi en el subjectivisme (visió interna del cineasta) deformant la realitat i fent una critica brutal a la vida humana, a la burgesia materialista (capitalisme), les temàtiques serán moltes vegades visions apocalíptiques del món amb continguts polítics de revolució, marcaran sentiments de desesperança, angoixa i por. NOSFERATU, FAUTS, METROPOLIS

Els principis estètics en el que es basa l'expressionisme són la utilització de la llum per potenciar els contrastos de llums i hombres (clar obscur), els rostres il·luminats d'una manera contrapicada (llum molt marcades) i també la llum com a element decoratiu. És una època de crisi per tant no hi ha diners per a decorats i jugen molt amb les llums per crear decoracions.
Normalment és grava en espai tancats, façanes asimètriques, prespectives falsejades i carrers aberrants. Rebutjen l'utilització d'espais exteriors.
A nivell d'enquadraments no hi ha fora de camp, tot el que importa es veu per pantalla. Els enquadraments copien composicions pictòriques i utilitzen moltíssim les diagonals.

Pel que fa a les interpretacions són molt teatrals on s'expressa l'emoció d'una manera totalment fora de lo normal. També és molt important el maquillatge dels actors ja que marca molt les faccions (com si fos teatre de màscares) el maquillatge a d'emfatitzar el caràcter del personatge.
La primera película expressionista de l'historia és : EL GAVINET DEL DOCTOR CALIGARI de Robert Wiene (1919). Aquesta pelicula està inspirada en un cas real d'una serie de crims sexuals que van passar a Hamburg a Alemania i el film narra els crims d'un personatge sota les ordres hipnòtiques d'un doctor. Destaquen els decorats distorsionats, la manera exagerada d'actuar, la iluminació que és molt dura, també hi ha unes angulacions de càmera molt pronunciades i encuadraments aberrants.

 Un altre moviment és el subrealisme cinematogràfic, a principis del segle XX i es basa en el manifest subrealista d'Andre Breton de 1924. En aquest manifest es prima per l'automatisme de la creació ( una proposta que es va fent a mesura que es va creant, no hi ha una planificació prèvia, sinó que és automàtic a través de l'incoscient que proposa les idees independentment de les tendències del moment ni el que és politicament correcte) es basen en la teoria psicoanalitica de Froid, sobre tot en la part de la construcció psiquica del desig i la sexualitat.
Van ser Luis Bunyuel i Salvador Dalí qui van començar a treballar en el cinema amb aquestes propostes. Eren amics de la residència d'estudiants de Madrid on als anys 20 es fa una regeneració cultural a nivell pictòric, escultòric, literari, en tots els àmbits de la creació.

Ens basarem en una creació que es diu UN CHIEN ANDALOU de els dos artistes nomenats anterior ment al 1929. Tota la producció la fan ells dos.
És una pelicula muda de 17 minuts, com si fos un somni amb una certa perversitat.
El cinema subrealista té la característica de que no es planeja res. No es fa una preproducció. L'argument serà una confluència de dos somnis entre Dalí que somia amb unes formigues que surten de les mans de Bunyuel, i aquest somia amb una navalla que esta tallant un ull. Aquesta sera la base del guió el qual no tendrà una associació lógica de idees ni un argument racional, serà un guió que no es podrà interpretar.

Aquesta pelicula pretén provocar un impacte en l'espectador a través de l'agressivitat en les imatges.
Constantment hi ha un sentit irracional, per exemple, no hi ha temps cronològic de les sequències, les coses van passant tal cual els hi va venint.
També convina l'humor amb la provocació i relaciona la sexualitat humana amb la decadència biològica cap a la mort. Per part del psicoanàlisi agafen la regla de l'assosiació lliure (que produeix un cert desconcert en l'expectador).


CINEMA SOVIÈTIC:

Ens trobem en la revolució bolxevic, que influeix moltíssim en la producció del cinema rus a principis del segle XX. El 1919 el cine es nacionalitza, pasa a formar part del Estat i estarà al servei de la revolució i de les teories marxistes. 
És un cinema que vol renovar el cinema francés, el que comença a Europa, es a dir vol experimentar i és un cinema de creació molt personal dels diferents cineastes que intervenen. Es busquen noves solucions expresives i el cineasta per exelencia del moviment es Sergei Eisenstein. Es convertirà en un geni del 7è art, és el primer catedràtic d'historia del cinema que analitzarà el cinema des de que comença, es converteix en un teòric del cinema. 
Eisenstein introdueix la importancia tècnica del muntatge a les pel·licules, experimenta amb elles (fins llavors era una càmara fixa i es grabava). Introdueix per exemple, l'angulació de la càmara, els angles picats i contrapicats. A partir d'ell tothom muntarà al seu estil, es el pioner. Pel·licules importants d'ell: La vaga, el cuirasat Potemkin (Octubre, durant la revolució). Potemkin es un encàrrec del govern per exhaltar l'esperit de la revolució social i bolxevic. 
Las característiques d'aquest tipus de cinema, i en concret, amb aquesta pel·licula són: El caràcter ètic, ambients molt barrocs (molts elements, imatges molt complexes). En aquesta pel·licula hi ha una escena icònica del cinema.  El que volen posar en ènfasis és el poder del poble per cambiar els aconteixements.
A partir de Stalin el 1931, no hi haurà tanta experimentació a nivell tècnic i el cinema estarà controlat pel règim, estarà destinat a la publicitat del regim de Stalin. El gènere més important en cinema serà el cinema històric. 
La pel·licula es fa en motiu del desè aniversari de la revolució d'Octubre. En l'argument es veu la fi dels txaristes i les tensions entre bolxevics i menxevics i el final triomf del proletariat.

NEOREALISME ITALIÀ:

 És un moviment cinematogràfic que es dona a Italia després de la segona guerra mundial. És un cinema de postguerra i aquest fet marcará la seva temàtica.

Acaba quan finalitza la crisi econòmica i s'instaura la democràcia a Itàlia.
L'objectiu d'aquest cinema es reflectir el dia a dia de la classe treballadora, és una visió realista de la vida i els crítics consideren que la primera película va ser Roma Ciutat Oberta de Rossellini. Aquesta pelicula tracta de l'ocupació nazi de Roma. Es pot observar la resistència italiana al règim i hi ha una mare un fill que simbolitzen la pobresa que està patint la classe treballadora.

Les característiques d'aquest tipus de cinema, bàsicament el que vol és apropar-se a la gent humil, però no busca la compasió de l'espectador. Dona una visió realista del que està passant en una època de postguerra. No té continguts polítics, per tant podem dir que no és del tot objectiu, tampoc preten realitzar judicis morals dels personatges ja que sencillament explica el que està passant.
Es dona més importancia a les emocions que als plantejaments ideològics i a nivell visual utilitza una estètica de documental per donar més realisme al que el expectador està veient i a més els actors no serán professionals, els decorats serán localitzacions reals i no hi haurà iluminació artificial ja que volen eliminar tot l'artifici cinematogràfic ( es grava tal cual passa l'acció i no hi ha una postproducció on s'arreglin les coses).

L'altre película important d'aquest moment és El Lladre De Bicicletes de Vittorio De Sica. Se centra en la postguerra italiana, un pare de dos fills que porta a l'atur molt de temps, li surt feina per penjar cartells però necessita una bicicleta i ell com es pobre la va empenyorar.
La família fa un esforç i ven tota la roba de casa per poder desempenyorar la bicicleta i mentre està penjant cartells per la ciutat li roben la bici i ell comença a buscar-la però no la troba i passa per un estadi on hi ha molta gent i en roba una però malauradament li enganxen.
És una película pessimista de misèria humana.


NOUVELLE VAGUE ("nova onada")

Es un moviment cinematogràfic de renovació generacional. Comença a finals dels anys 50 en u grup de joves cineastes que estan al marge dels corrents tradicionals del cinema, no tenen qualificació tècnica i el fiançament està en mans privades. Són el cinema alternatiu. la falta de pressupost o grans inversions caracteritzarà aquest cinema. els intèrprets que faran aquests papers cobraran molt poc, seran joves sense fama. Es caracteritzara per la desenvoltura narrativa, informalisme narratiu, els diàlegs provocatius, l'informalisme narratiu i la manca de moral. El prototip de peli cula serà "À bout de souffle" (al final de l'escapada)

correspon a un cinema molt determinat, al final de la 4t republica a fraça, en el que sorgeix u nou tipus de societat gracies a que disminueix la cesura i es poden fer pel·licules que no siguin moralment acceptades per tothom. Es mouran fora del mercat cinematogràfic comercial i es donaran en els circuits alternatius que s'en diue circuits d'art i assaig. No es moue en el cinema comercial, de les grans productores. En aquest cinema apareix una nova generació d'autors més relaxats no tant teatrals, amb una interpretació molt més realista, mes acostumats a fer cinema. Brigitte Bardot i Jean paul Belmondo. 

Les característiques d'aquest cinema son les innovacios tecniques degut a q han de fer ciema a u molt baix cost. La imagiació ha d'anar per devant. Grabaran normalment amb càmararas llegures (8 i 16 mm)de formats no profesiols, sinò d'usuari. Tot això favoreix, igual que amb el neorealisme, que no s'hagi d'invertir en decorats, sino que es graba a l'exterior. La camara es porta a l'esquerre, les preses seràn llargues, hi haurà poc muntatge, rodatges curts de poques setmanes. Els interiors estaran gravats amb llum indirecta, que genera un ambient més realista. Equips tècnics reduïts. 
En resum, hi ha molta influència del neorealisme com a cinema realista, que ens dona una visió de vida quotidiana. 

La temàtica es el cant a la plenitud de la vida, els actors són joves i es transmet les ganes de fer, desig de llibertat, de trencar amb tot, esperit jove.  Els directors, tot i que són joves, han vist molt de cinema i tenen un bagatge cinematogràfic important. En aquest moment (anys 50) pren importància el cinema d'autor.  

En el cinema d'autor, el director crea un estil propi de fer cinema i només veient la pel·lícula se sap qui l'ha fet. 

Godard (que es considera un cineasta que fa cinema d'autor) en les seves pel·lícules hi ha molt diàleg,talls molt bruscos, plans seqüències, realista. A nivell temàtic fa un cinema de sensacions i emocions, el sadomasoquisme,la dona com a centre de les histories, la reivindicació de la llibertat de la dona.

A Anglaterra aquesta renovació del cinema s'anomenara Free Cinema. És una reacció davant la producció cinematogràfica. Es una renovació atenent als interessos de les classes més populars. Están molt influits per la nouvelle vague francesa. El principal impulsor és John Osbourne.
L'estètica i temàtica són com la Nouvelle Vague.
Serà una una contraposició total amb el cinema americà, contra l'artificialitat i sobre actuació, sobremaquillatsge i glamour de l'Star system americà, que es fan cotitzar moltíssim.   

Els autors més importants d'aquest moviment són Steafhen Frears i Ken loach.

Als Estats Units, als anys 50 és on hi ha el gran cinema comercial de Hollywood on es crea un Star system (Una sèria d'actors que viue del glamour, gent rica). Contra aquest gra cinema, a Estats Units també comença u moviment de renovació influit per lo que s'esta donat a Europa. Sorgeix un model independent de Hollywood en els anys 60 i 70.

Es basen en plantejaments temàtics i formals provocatius, que volen desfer el perfeccionista de Hollywood. Aquest cinema és anomenat Underground, que vol dir cinema contracultural, de la cultura oficial, que se sol fer amb finalitats experimentals. Aquest cinema és l'evolució d'un cinema que comença molt tímidament a finals dels anys 40 al final de la segona guerra mundial (post-guerra). en aquest moment finalitza el monopoli comercial dels grans estudis de Hollywood. 
El monopoli de l'imatge audiovisual es perd al crear-se la televisió.  Comencen a introduir continguts que havien estat censurats. Hollywood tenia un comitè de cesura per on passaven els guions, que  no es veiessin divorcis, etc...


Autors a tenir en compte en aquests moviments: Stanley Kramer, Otto Preminger
Pel·lícules: 12 homes sense pietat,  Easy rider, cowboy de mitjanit.

Cap comentari:

Publica un comentari